Això no és ficció

Uns comensals marxen a mig dinar en un restaurant de la comarca de Girona perquè se senten ofesos per una samarreta que portava un altre client.

De vegades passen coses que hom es veu obligat a esventar, a divulgar, a difondre, per tal que altri s'atalaï i prengui consciència de la realitat. Com a independentista que sóc, sé que som més que mai i que anem pel bon camí, que la gent n'està fins el crostó de les foteses que es disputen entre els polítics i que cada vegada més l'objectiu de la independència està a l'horitzó de molts catalans. Però hi ha coses que també toquen els pebrots a aquella gent que, malgrat no sigui independentista, se sent catalana: és a dir, coses que com a catalans ens indignen.

Tot això ho dic per explicar un fet que ens va succeir aquest divendres passat. Érem deu persones, entre familiars i amics, que vam anar a passar el dia fora cap a la muntanya, aprofitant aquests últims dies de vacances, en un poble que anem cada estiu. Vam estar voltant pel poble en qüestió, ens vam banyar en una piscina, i llavors vam anar a dinar. Vam entrar al restaurant (el qual no vull esmentar però que ens van tractar molt bé), vam prendre els nostres llocs com a comensals, el cambrer ens va portar la carta i, quan ens va venir a prendre nota, aquest li diu a la meva mare molt respectuosament: "Heu ofès al senyor i a la senyora que hi havia aquí asseguts". Es tractava d'una parella d'uns cinquanta anys i escaig, que estaven just al costat de la nostra taula. Ens vam quedar astorats: nosaltres havíem ofès a algú?? Com??. Segueix el cambrer: "els ha ofès les samarretes que porteu". ?!?!?!?! Com??
El cambrer va marxar un cop havia anotat la comanda i, quan va tornar a venir, ens diu que abans de marxar el parell d'energúmens havien demanat el llibre de reclamacions (que era la primera vegada que algú els hi demanava, el tenien per estrenar). El pobre noi també es va esparverar. No ho enteníem, portàvem samarretes amb estelades i motius independentistes, cosa ben normal perquè tothom és lliure de portar el que li doni la santíssima gana, i més a casa nostra. Jo no aniria pas a Madrid amb una samarreta així, perquè entenc que això seria provocar el personal, però en canvi sí que molta gent es passeja pels nostres carrers amb samarretes espanyolistes i feixistes, i aquí no passa res. Però aquest és un altre tema.

En fi, la qüestió és que aquella parella es va aixecar a mig menjar el primer plat (que per cert, eren cargols), van deixar mitja ampolla de cava sobre la taula i van fotre el camp (pagant, això sí!. Faltaria més!). Acte seguit, van omplir el full de reclamacions al qual vaig poder tirar-li una foto.

Us poso el text per si no ho enteneu. Hi ha alguna paraula que queda tallada, però us recomano que ho llegiu directament de la imatge, que prou paga la pena.

"Haciendo la reserva en el Rest. Can (nom del restaurant) de (nom del poble) y pasando al comedor en el principio de la comida observo que entra un grupo de personas en el cual uno de ellos lleva una camiseta negra con el anagrama de "Terra Lliure" (org. política ilegalizada) ante lo cual me dirijo al propietario y le indico que creo que es incorrecto que permita la entrada (!!!!!) de cualquier persona al comedor "reservado" tanto para "Terra Lliure" como para "Viva España" en los restaurantes hay que evitar cualquier tema que lleve a discusiones de cualquier tema para evitar posibles discusiones entre comensales, es un principio que en todo servicio público de hostelería como de cualquier tema, se tendría que observar de manera puntual.
Sin nada mas.".




Què? Visca la democràcia.

Vaga de fam d'en Tomàs Sayes

En Tomàs Sayes començà, en un acte de valentia i fermesa militant, el passat dia 23 de Febrer i davant la negació permanent de diàleg per part de les institucions universitàries una vaga de fam indefinida per tal fer efectives les dues reivindicacions del moviment estudiantil: la moratòria en l’aplicació de l’EEES i la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB.

Amb aquesta acció contundent i extrema es pretenia forçar a les institucions a iniciar un diàleg amb la comunitat universitària per tal de resoldre el conflicte que ja s’havia fet evident durant els darrers mesos amb els tancaments i les ocupacions a moltes de les universitats dels Països Catalans.

Un cop més la resposta de les institucions ha estat nul·la, negant en tot moment el diàleg i no només traient importància a l’acció d’en Tomàs sinó silenciant-la i censurant tota mostra de suport.
El rectorat de la UAB per altra banda, no ha mostrat mai ni el més mínim interès per l’estat de salut d’en Tomàs i ha permès que la vaga de fam arribés a posar en greu perill la salut del vaguista amb el resultat de la seva hospitalització.

Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Bellaterra, 25 de març del 2009

Extret de:

http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com/

Gossos afamats

Mireu això... És el que se'n diu no tenir vergonya, i manipular la informació al gust de qui la serveix.

Primera part


Segona part

El capitalisme ens fa precàries

El capitalisme ens fa precàries.

Als Països Catalans treballem pel socialisme

El proper divendres 13 de juny, a les 8 del vespre, al Casal Independentista El Forn.
En l'acte hi intervendràn el càrrec nacional de l'area Socio-Laboral de l'organització i un militat de l'assemblea d'Endavant de Girona. Durant la presentació es desgranaràn els eixos bàsics de treball que estructuraràn la campanya i s'informarà de les primeres activitats emarcades dins d'aquesta.

Posteriorment podrem gaudir de les actuacions musicals del cantautor de Vilafranca del Penedès Cesk Freixas i de la cantautora de Lleida Meritxell Gené.

També hi haurà un assortiment de pinxos variats per a sopar.

Per a més informació: http://www.endavantgirona.blogspot.com/

Un cant a l'esperança

Heus ací un escrit que vaig fer fa un temps, un himne a l'esperança! :)

He sembrat la llavor més estimada,
me la van donar en la lluita els companys,
la guardava dins el puny ben ferm encara
per si feia falta al llarg dels anys.

Amb els ulls clucs he vist com creixia,
d’entre les altres, joiosa, pacient,
i malgrat titllada, sovint, de dèbil
avui encara segueix creixent.

Vaig plantar-la sens recança
perquè dins el cor de la gent
despertés una nova albada
somiada ja fa molt temps.

I és que el seu fruit neix cada dia,
primavera, estiu i hivern,
i a la tardor mai perd la fulla
ni es marceix al camp més erm.

Ara ja res no m’espanta,
tampoc m’aturarà cap vent,
un cop fabricada l’arma
l’escut serà la meva pell.
No tinc por de vostres llances:
l’esperit no em podreu llevar,
tinc prou força i esperances
per no rendir-me ni oblidar.

Polo dereito a vivirmos en galego

Manifestació a Galícia pel dret de viure en gallec

La Mesa gallega per la Normalització Lingüística ha convocat avui una manifestació nacional que recorrerà els carrers de Sant Jaume de Galícia sota el lema 'Pel dret a viure en gallec'. Els organitzadors han explicat que la llengua mai no havia patit un assetjament com l'actual i que els galaicoparlants veuen retallats els seus drets. Asseguren que és impossible viure en gallec les 24 hores i que, per tant, és fals que el castellà es persegueixi a Galícia, com afirmen alguns sectors.

En el manifest, la Mesa exigeix que s'estableixin les garanties necessàries per poder viure en gallec, ja que ho consideren un dret inalienable. A més, critiquen que la defensa d'un suposat bilingüisme només vol mantenir la diglòssia i fer desaparèixer la llengua gallega, i de retruc, un dret col·lectiu. Amb la manifestació d'avui, es pretén que els poders públics compleixin la legislació; que es garanteixi el dret a viure en gallec en tots els àmbits de la vida diària; i que es reconegui, com ja recull l'estatut, que el gallec és l'única llengua pròpia del país.

Em solidaritzo amb aquest país que també intenta sobreviure a base de garrotades i que encara lluita pels seus drets. Vencerem companys! Força i llibertat!

Jo també ploro per Palestina

El 29 de novembre de 1947, Nacions Unides va aprovar, sota la pressió i el xantatge de les grans potències, la resolució 181 que suposava la partició de la Palestina històrica en un Estat jueu, que va adjudicar a mig milió de colons jueus, majoritàriament d’origen europeu, el 55% de la terra, i un altre de palestí, amb el 45% de la terra restant per al milió dels autòctons palestins. A partir de llavors l'exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, varen iniciar una campanya d'extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades a l'exterior. Aquest fet històric, gravat a la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de "Nakba", que vol dir desastre.

Amb la creació de l'Estat d'Israel, les grans potències perseguien dos objectius primordials: el primer, la implantació a l'Orient Pròxim d'una avantguarda aliada; i el segon, desfer-se dels jueus europeus i així resoldre la qüestió jueva a Europa, traslladant-la al poble palestí. Aquest estat no es va acontentar amb la part de terra de Palestina que l’ONU li va destinar. Els anys 1948, 1949 i 1967, Israel va envair i ocupar la totalitat de Palestina i altres territoris dels Estats àrabs veïns.

Ja fa 60 anys que l'Estat israelià practica la política dels fets consumats als territoris ocupats i fa cas omís a totes les condemnes de l'ONU i altres organismes internacionals per la seva política de violació dels drets fonamentals i polítics de la població civil palestina; per l’annexió de terres i recursos aqüífers; pels càstigs col·lectius; per aïllar poblacions i restringir moviments de persones, mercaderies i articles de primera necessitat per mitjà dels controls militars i el Mur de l'Apartheid; per detencions, expulsions, tortures, assassinats “selectius”, bombardejos, etc. i, sobretot, per la seva política colonitzadora. Actualment, pel dramatisme de la situació, hem de parar especial atenció a Gaza, on milió i mig de persones viuen tancades i assetjades en el que és la presó més gran del món, privades d'aliments bàsics i fins i tot d’aigua potable i medicines davant la mirada impassible internacional.

Ja han passat 60 anys des de la Nakba, i el poble palestí, malgrat totes les penúries i la solitud, resisteix fermament pels seus drets. Resisteix contra un poderós estat que s'escuda en pretextos fútils, per a saltar-se sistemàticament totes les resolucions de l'ONU (242 i 338) que insten a la retirada israeliana dels territoris àrabs ocupats. Aquesta actitud prepotent no seria factible si la comunitat internacional es dignés, d'una vegada per totes, a prendre mesures serioses contra l'invasor.

I per això fem una crida:

• Al cessament immediat de l'aïllament de Gaza. A l'enderrocament del Mur i a l’aixecament de les restriccions que impedeixen el desenvolupament de la vida quotidiana dels ciutadans palestins.


• A l'alliberament de més de 12.000 presoners palestins.


• Al boicot, desinversions i sancions contra l'invasor Estat israelià.


• A la Unió Europea a que actuï amb honradesa contra els cruels abusos comesos per Israel.

• A la comunitat internacional, sota l'auspici de l'ONU, per a que treballi per una nova realitat a l'Orient Pròxim, basada en la pau, la justícia i la llibertat, el dret al retorn dels refugiats i que es comprometi, sense més dilacions, amb la creació de l'Estat palestí amb Jerusalem oriental com a capital.

(http://naqba-catalunya.blogspot.com/)